Tornem pel camí del bosc lleugerment il·Luminat per la resplendor d’un tall de lluna… El cel, entre les branques dels pins i les alzines, està ple d’estrelles, l’aire fa olor d’espígol, de romaní i de farigola, i no puc deixar de pensar que també els nens senten aquest aroma quan van pel camp… I mentre seguim caminant en silenci, m’emociono pensant que el meu regal de cada estiu durarà més que jo mateixa i que en la profunditat de la seva memòria sempre hi haurà un racó on l’encant d’aquestes vacances repetides any rere any formarà un territori immarcescible d’amor i de complicitat. I en aquesta memòria jo seré amb ells, encara que llavors no em sigui donat viure-la perquè el meu torn ja haurà passat, el meu torn és ara, en el present, no el futur. Quina altra cosa cosa puc deixar als meus néts?

Diari d'una àvia d'estiu (Rosa Regàs)

€ 3,00Price